Zucaina és el poble natal de la meua àvia materna. És un poble xicotet, situat a l'interior de la província de Castelló. És un lloc ideal per a estar relaxat i fugir dels nervis i de l'estrès que produïxen una gran ciutat com Barcelona o València. Sucaina és el nom del poble en valencià, nom que rep el català que se parla al País Valencià.

Esta xicoteta pàgina web pretén ser una petita secció de temes diversos relacionats amb curiositats del poble de Zucaina, com poden ésser la seua manera de parlar, notícies diverses que succeïxen i altres... Per a més informació sobre Zucaina visiten la magnífica pàgina web de l'A.V. Zucaina de Par en Par (només disponible en castellà) o el portal oficial del Aj. de Zucaina. A continuació apareixen explicats els aspectes generals de la Vila de Zucaina.

Vista general de Zucaina (812 m)

LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA

Zucaina, està situada a uns 58 km de distància de Castelló de la Plana, la capital provincial, i a uns 812 m sobre el nivell del mar (mesura presa a la Porta Major de l'Església Parroquial de la Transfiguració del Salvador). Pertany a la comarca de L'Alt Millars al País Valencià, a la zona castellanoparlant de la província de Castelló. Pertany al partit judicial de Llucena. Per a arribar a Zucaina des de Castelló de la Plana s'ha d'agarrar la carretera CV-16 fins a L'Alcora i des d'allí la carretera CV-190 L'Alcora-Cortes de Arenoso-límit provincial Teruel. L'altra via de comunicació del poble és la carretera CV-195 Caudiel-Zucaina, que és la via utilitzada per a arribar al poble des de València per Jérica.

EL TERME MUNICIPAL

El terme municipal té una extensió de 51,6 km2. Limita al Nord amb el terme municipal de Villahermosa del Río; a l'Est, amb el d'El Castillo de Villamalefa; al Sud, amb els de Ludiente i Arañuel i a l'Oest, amb el de Cortes de Arenoso. El relleu és molt muntanyós, amb nombrosos i elevats plecs muntanyencs, d'orientació ibèrica, i formats per materials cretàcics en gran part dels casos. Destaca per la vora septemtrional la Serra Alta (1.164 m) i poc més cap al seu Oest, la Serra Baixa (1.068 m), formant un sol anticlinal del que descendixen cap al Sud els barrancs del Centenar, Cabezo Royo y de la Pedriza, este últim afluent de la Rambla de Santa Anna, que baixa de Villahermosa, on rep el nom de Barranc de Sant Bertomeu, ja que naix en una font que hi ha a prop de l'ermita del mateix nom. A l'altra vora del barranc de la Pedriza se troba el Cerro de Sant Vicent (986 m); a la seua mateixa altura, però més pròxim a la capital municipal, se troba el Cerro del Cabezo (930 m), una espècie de mola en la que està situat el caseriu del mateix nom. Cap a la vora meridional i Sud-oest les altures descendixen, però romanen per damunt dels 800 m, destacant a la part oest i pròxim al límit amb el terme municipal d'Arañuel, el Morron de Pasqual (903 m); més a l'est i pròxim al terme de Ludiente, la Cantera (880 m) i més a l'est encara i pròxim al terme d'El Castillo, el Portillo (861 m).

Ortofoto de Zucaina a una resolució de 200 m (Font: SIGPAC)

La població està assentada a la part més alta d'una foia plena de camps d'avellaners, nous, ametllers i altres tipus de cultius, més minoritaris, i sota les faldilles del Massís del Penyagolosa. El terme municipal compta amb nombroses masies que fins fa ben poquet estaven habitades tot l'any. Destaquen entre elles i ordenades segons la seua proximitat al nucli urbà de Zucaina: La Xirivilla (3,3 km), El Pron (5,5 km), Mas del Barranc (6 km), El Canyuelo (6,2 km), Mas de Rul (6,3 km), El Rebollo (6,7 km) i Mas de Fuentes (7,780 km). També existixen paratges de singular bellesa com són Santa Ana, El Xorrador de Zucaina, La Penya Vilanova, El Pinar, Els Picaios, El Corral del Pi, El Corral d'Onofre... També hi ha nombroses fonts, destacant la Font del Poble o de Sant Salvador, del pou de la qual s'abastix en gran part d'aigua a la població; la Font del Comellar, a uns 500 m del poble; la Font de Santa Anna, la Font del Cubico... A l'arribar la tardor als boscos del terme, sempre i quan el final de l'estiu i principis de la tardor hagen sigut generosos en pluges, se solen trobar nombrosos bolets, sent els rovellons els bolets més abundants i apreciats, coneguts a Zucaina amb el nom xurro de rebollones. També són riques estes terres en caragols i en animals de caça, com les perdius, llebres, raboses i senglars. La flora silvestre també és molt diversa amb nombroses plantes aromàtiques (farigola, romaní, esplígol...), arbustos (sabines, argilagues, esparragueres...) i diversos tipus d'arbres (pins, carrasques, alzines, acàcies i fins i tot roures).

Ortofoto del casc urbà de Zucaina a una resolució de 60 m (Font: SIGPAC)

CLIMATOLOGIA

El clima és de tipus continental, donada l'altitud mitjana de les seues terres (sempre per damunt dels 800 m), amb unes mitjanes tèrmiques que oscil·len entre els 5ºC de Gener i els 22ºC de Juliol i Agost, registrant-se glaçades fins a mitjans de primavera. Les precipitacions anuals estan vora els 540 mm de mitjana, amb uns quasi 3 dies de mitjana de neu anual entre finals de la tardor i principis de la primavera. El màxim pluviomètric és a la tardor, amb un altre de secundari a la primavera. Les tempestes també són abundants, sobretot, a l'estiu i principis de la tardor.

HISTÒRIA

El nom de la població és d'origen àrab i possiblement prové del terme sukaina, el qual significa caseta al costat de la font. La població està al costat d'una font i d'ací possiblement el nom que li varen donar els conquistadors musulmans a l'instal·lar-se a la zona. Del pou que alimenta esta font s'extreu part de l'aigua que abastix a la població. Una altra teoria sobre l'origen del nom de la localitat, que entra ja en el terreny de la llegenda, atribuix el nom del poble en honor a Zucayna, una de les favorites del califa fundador de la població Alhacom II. Pareix ser que una filla d'ambdós, anomenada també Zucayna, va fundar una població en el lloc on reposaven les restes del seu marit, que aleshores va anomenar Aljamia (que en àrab antic significa sepulcre o santuari). Poc després de morir ella, els habitants del poble van adoptar el nom de Zucayna com a premi al comportament que sempre va tenir aquella reina amb els seus súbdits. S'ha de destacar, no obstant, que existixen nombroses restes de poblats íbers en el seu terme municipal, en els que s'han trobat diversos fragments de ceràmica de la primera meitat del segle V a.C. i restes de recintes sacres ibèrics a l'Escudilla i els Cabanyiles. En canvi, de la dominació àrab hi queden pocs testimonis en el terme, només les runes dels fonaments de la torre-castell de Xirivilla (que està representada a l'escut de la població). La història de Zucaina corre paral·lela a la dels moriscos, constituint un exemple de poble àrab de muntanya en eixes terres. La conquesta del Regne de València per les tropes aragoneses i catalanes del rei Jaume I el Conqueridor, no va comportar la substitució de la població àrab que habitava Zucaina, la reconquesta de la qual se va produir cap a l'any 1249, i fins a l'expulsió dels moriscos a l'any 1609, varen estar cultivant els camps del terme, continuant amb els seus costums, llengua i religió i convivint amb uns pocs repobladors que van arribar fins a esta zona. A Zucaina, com a la resta de l'Alt Millars i a les comarques de l'Alt Palància, Els Serrans, La Foia de Bunyol i la Canal de Navarrés, els reconquistadors varen ser majoritàriament aragonesos, d'ací que en estes comarques del País Valencià se parle castellà i per tant, les terres del terme foren assignades a un senyor feudal aragonès, pertanyent durant uns 200 anys a la Baronia d'Arenós, tot i que eclesiàsticament va passar a deprendre de la diòcesi de València, a la qual va estar lligada fins a l'any 1960 que va passar a deprendre de la renovada diòcesi de Segorbe-Castelló. A finals del segle XV, va surgir el Ducat de Villahermosa, que englobava dins d'ell la Baronia d'Arenós, del qual Zucaina en formaria part durant uns 400 anys. S'ha de destacar que a on se troba hui el Local de la Comissió de Festes, estava per aquells temps la Casa-graner del Duc de Villahermosa. Després de l'expulsió dels moriscos, el poble va patir una important despoblació, que fou compensada amb una repoblació d'aragonesos i castellans. Al 1646, el poble tenia 64 cases habitades, després d'haver sigut repoblat en quedar-se deshabitat amb l'expulsió dels moriscos. Al 1792 tenia 150 veïns (uns 700 habitants), al 1860 tenia 1.285 habitants i al 1900, 1.153 habitants, número d'habitants que va romandre amb lleugera, tendència a la baixa, fins al 1950, any en què es van contabilitzar 1.088 habitants, per a iniciar després una forta regressió que va deixar el poble amb 503 habitants al 1970 i, més tard ja, amb els solament 193 habitants del 2005. La misèria que hi havia al camp a principis del segle XX, va comportar una emigració important del poble cap als centres industrials de Catalunya, bàsicament cap a la ciutat de Barcelona, i en molta menor mesura cap a la ciutat de València. Com a resultat d'este procés existix un gran número de sucainers, i descendents d'estos, que viuen a Catalunya, entre els quals me trobe jo mateix. El desenvolupament de les poblacions de la Plana a mitjans del segle XX, la continuació de la misèria que se vivia al camp junt amb la crisi agrària, va provocar una segona onada d'emigració, però ja no tan llunyana, cap a poblacions com Castelló de la Plana, Vila-Real, Onda, Borriana, Almassora, Betxí i Nules, ente altres. Tot açò ha provocat que Zucaina vaja perdent any rera any població, tendència que per sort durant els últims anys s'ha vist desaccelerada gràcies a l'establiment de parelles jóvens amb fills al poble.