Zucaina, 14 de Desembre de 2020

Acabades les obres de reforma i restauració del Campanar de Zucaina amb una oposició molt majoritària a la recreació perpetuada per l'equip encarregat i que a més acaben costant quasi el doble del pressupostat inicialment, al voltant de 150.000 €.

Les obres de reforma i restauració del Campanar de Zucaina han arribat esta setmana a la seua fi, però han estat molt polèmiques des que va saber-se que els treballs consistirien en una actuació que segons l'equip de restauració encarregat, amb el vistiplau i aprovació dels tècnics del Bisbat de Segorbe-Castelló i de Patrimoni de la Generalitat Valenciana, anava a retornar-lo al seu estat original. Són molt nombrosos els sucainers que opinem que el que s'ha realitzat no és una restauració sinó que és una recreació lliure de la restauradora a càrrec, Lucía Perete i tot l'equip de construcció de l'empresa Arko10 Obras. A més han acabat costant uns 150.000 €, quasi el doble dels 80.000 € pressupostats inicialment segons va informar el rector del poble, Don Servilien Ndagijimana, en el tauló d'anuncis de la Parròquia a inicis de maig del 2019.

Les obres han consistit en el lluïment del Campanar i la seua posterior pintada de color blanc, com si se tractara d'un campanar dels pobles de la Vall del Millars, de la Plana, de l'Horta de València o de la Ribera del Túria, però el nostre poble culturalment no correspon a eixa zona. Com a poble del nord de l'Alt Millars les nostres esglésies i campanars han sigut i són de pedra a cara vista com aixina són al Castell (fa poc restaurat respectant la pedra a cara vista) o Cortes aixina com per extensió en molts pobles de la comarca aragonesa limítrofa de Gúdar-Javalambre, amb la qual compartim moltes tradicions culturals aixina com el dialecte castellà-aragonés o xurro que s'hi parla a Zucaina, on Rubielos, Mora, Mosqueruela, Puertomingalvo, Linares o Nogueruelas, entre d'altres, tenen els seus campanars i esglésies de pedra a cara vista.

Els resultats de les obres, com pot observar-se, no casen amb la resta de l'edifici que està realitzat amb pedra arenisca de color amb tonalitats marrons clares i amb la pedra a cara vista. Almenys, ja que la seua intenció era pintar el Campanar, ho podrien haver fet d'un color semblant al de la pedra amb la qual està construït la resta del temple.

A continuació presentem una cronologia dels fets per a poder entendre tot amb més claredat: Quan va saber-se del projecte, l'Ajuntament de Zucaina va intentar parlar amb el Bisbat de Segorbe-Castelló i no van voler ni atendre'ls, encara que van recollir-se moltíssimes signatures en contra del projecte de pintar-lo tot de blanc. Tampoc van voler reconsiderar a pintar-lo del mateix color que la pedra, perquè l'efecte visual de contrast no fos tan exagerat amb el temple. L'equip encarregat de la recreació realitzada no va voler tampoc tindre en compte l'opinió en contra d'un catedràtic d'Història de la Universitat de València, Dr. Lluís Guia Marín que té una segona residència a Zucaina. Els mostreigs de l'equip de restauració per a decidir que tot el campanar havia de pintar-se de blanc van ser parcials i basats en el fet que van trobar restes de pintura blanca en l'estructura que corona el campanar, la qual és posterior a la part principal del mateix que és pedra i només eixe tros va estar pintat de blanc originalment. Els tècnics de Patrimoni de la Generalitat Valenciana al principi no anaven a donar el seu vistiplau a la restauració realitzada, però no van voler anar contra la Diòcesi de Segorbe-Castelló i els seus tècnics van acabar aprovant el projecte. A més de tots aquests arguments si llegim un escrit del Botànic Cavanilles de finals del s. XVIII, pocs anys després d'acabar-se l'actual campanrio, diu que Zucaina era un poble molt pobre i amb una economia de subsistència: "Es Zucayna poblacion pobre, de 150 vecinos: su término de dos horas entre los del Castillo y Cortes, y algo mas extendido entre los de Arañuel y Villahermosa; es tan montuoso y destemplado, que no podria subsistir la corta población sin la industria de los texidos de lienzo, y la de criar muchos cerdos, reduciéndose la suma de frutos á 20 cántaros de vino, 1600 cahices de trigo, y 200 de maiz. La huerta tiene poca extension, bien que proporcionada á la fuente del pueblo que la riega. Esta sale por dos caños de poco mas de dos pulgadas cada uno, aumentándose en años lluviosos á doble y triple cantidad." Dubtem, doncs, que un poble amb una economia de subsistència després de fer l'esforç de reconstruir el temple actual en una ampliació tinguera recursos per a lluir el campanar i pintar-lo de blanc i molts menys que es poguera permetre el luxe d'anar repintando el campanar cada 10-20 anys. Però, clar, tots aquests arguments fotien els plans inicials de l'empresa encarregada de les obres i no es van tindre en compte. El mal ja està fet i és irreversible, sabem que ells han guanyat la batalla, però no ens han convençut i com va dir Miguel de Unamuno sobre els revoltats franquistes: Guanyareu, però no convencereu! - Toni Barrera Escoda.

Vore les notícies relacionades:

• Iniciada la rehabilitació del Campanar de Zucaina (15/05/2019)

Estat final de la restuaració del Campanar (13/12/2019, Foto Juan Honrubia Pérez).